LES PRINCIPALS ADAPTACIONS DELS ÉSSERS VIUS

LES PRINCIPALS ADAPTACIONS DELS ÉSSERS VIUS

Adaptació a ecosistemes terrestres

Temperatura: Els animals poiquiloterms tenen temperatura semblant al medi, i en difícils condicions emigren, o es queden enterrats. Els animals homeoterms mantenen la temperatura constant i independent del medi. Estan recoberts de pèl o de capes de greix sota la pell. En zones de temperatures elevades, alguns suen. Altres desenvolupen hàbits nocturns.

Llum: Zones amb escassetat de llum, alguns vegetals creixen verticalment, d’altres presenten fulles molt grosses, totes dues maneres dissenyades per captar llum. Molts animals són actius durant el dia, però hi ha espècies que només són actives durant la nit.

Humitat: Plantes d’ambients molt humits presenten estomes que faciliten l’evotranspiració. Plantes de llocs secs tenen fulles petites per reduir la pèrdua d’aigua. Algunes emmagatzemen aigua i tenen  fulles transformades en espines. Els animals de zones seques tenen closques que dificulten la pèrdua d’aigua. Altres secreten substàncies que mantenen la humitat.

Adaptació a ecosistemes aquàtics

Llum: Organismes fotosintètics es desenvolupen capes altes. Presenten formes de làmina o cinta. Fulles espesses sobre la superfície de l’aigua que capten la llum. Algues tenen pigments que els permeten utilitzar l’energia lumínica que arriba a les capes profundes i poc il·luminades. Alguns animals en zones poc il·luminades tenen capacitat de produir llum.

Moviments de l’aigua: Organismes de zones amb forts corrents s’hi han adaptat. Algunes algues són fixes al substrat. Els equinoderms tenen formes arrodonides i cobertes dures. Peixos es refugien sota pedres. Alguns cucs s’enterren sota la sorra.

Pressió: Els peixos són aplanats i amb cavitats internes que els disminueix una elevada pressió. Les aletes i la forma dels animals nadadors els permeten desplaçar-se amb la mínima resistència a l’aigua. Disposen de cavitats de gas amb les que poden surar sense esforç.

Salinitat: Quantitat de salts minerals dissoltes a l’aigua, més elevades a mars que a aigües dolces. Rèptils i ocells marins tenen glàndules secretores de sal que secreten un líquid mes salat que l’aigua de mar. Serveixen per eliminar l’excés de sal. Molts taurons tenen la glàndula rectal.